El nostre primer esdeveniment es va moure entre aquestes latituds, en honor a l’escenari que ens acollia i a dos elements fonamentals.
La Renaissance: un projecte nascut a Barcelona.
il Giardinetto: una història d’amor a la italiana amb la ciutat.
La imatge commemorativa de la nostra primera trobada és un disseny original de la Mar Guixé, però podeu dir-li “Sra. Soufflé”.
Un homenatge a la tradició gastronòmica italiana, cuinat a casa.
Amb la idea de retre un homenatge compartit a la nostra ciutat i al país transalpí, vam dissenyar un menú pensat per gaudir del plaer compartit de la bona taula.
Les sessions de cuina col·laboratives van fer possible un dinar memorable i defineixen l’esperit festiu i fraternal de La Renaissance.
El disseny de la minuta és una altra obra original de la Mar Guixé.
Les ostres Krystale, arribades de Normandia, van donar-nos la benvinguda al dinar inaugural.
El punt exacte de textura i sabor d’aquesta joia -procedent de Gouville-sur-mer- li devem a la passió de l’Hervé, el Cédric, l’Stéphane i l’Émilie K’Dual, representants de la tercera generació d’una família d’ostreïcultors que s’hi dedica des dels anys 60.
En Pau Ortiz, (Sr. All i Oli) va ser l’artífex d’aquesta croqueta de rostit memorable que ens va obrir la gana a tots.
Repassem l’origen dels ingredients protagonistes:
Mortadel·la de Bolònia trufada, de Gianni Negrini.
Coppa, del Salumificio Calcagno de Savignone (Gènova).
Formatge parmesà, de la Latteria Soresina (Cremona).
La focaccia d’olives va sortir del forn Pa de Kilo, del Raval.
La butifarra d’ou farcida de sobrassada és obra de Fàbregas Xarcuters, ubicats al Mercat de l’Abaceria.
El fals tomàquet farcit de brandada de bacallà (homenatge al “tomàquet nitro” de Dani García) va completar la festa.
No l’haviem anunciat, però ningú va queixar-se en veure’l arribar.
El carpaccio de vedella, servit amb rovell d’ou curat i moll de l’os encara calent, va posar el punt de show-cooking i hedonisme carnívor.
Com vam fer aquest plat?
Pasta fresca de La Pastaia (Mercat de l’Abaceria)
Farcida de…
Stracciatella de burrata Capurso Azienda Casearia (Gioia del Colle - Bari)
Anxovada (una fina brunoise d'anxoves de l’Escala, cogombrets, tàperes i escalúnies, lligada amb oli d’oliva, pasta d’all escalivat i vinagre de Xerès)
Per acabar el plat, vam napar el raviolo amb Mantega de sàlvia i un toc cruixent de pa de mantega.
A la foto, l’Ivan Boudjema (Sr. All) mostra els plats a la càmera mentre el Joan Amargós (Sr. Percebe) se’l mira de reüll.
Concretament, els nº24 de Da Cecco, farcits un a un d’una barreja de galta i cua de vedella cuita a foc lent.
I les salses?
Base de sofregit, beixamel feta amb llet fresca de cabra i una demi-glace celestial per corona el conjunt.
Abans de servir-los vam ratllar-hi per sobre una mica de formatge Reixagó comprat a la Vila Viniteca.
L’Ignasi de Solà-Morales (Sr. Menudència) va definir d’aquesta manera tan poètica les postres del nostre dinar inaugural.
El Tiramisú català -que incorporava a la clàssica recepta italiana elements nous com la pols de ceps i els camagrocs caramel·litzats- va ser obra de la nostra pastissera, la Georgina Inglavaga, o “Sra. Trompeta de la Mort”.
El millor final de festa possible gràcies a la calculada contundència d’aquest Tiramisú
(a la foto hi veiem la Georgina amb el micro, acompanyada d’en Víctor Sánchez, “Sr. Tòfona")
L’Alberto Ibáñez (Sr. Noisette) va fer possible que tot anés sobre rodes, exercint de xef executiu en unes sessions de cuina memorables que repetirem ben aviat.
L’escumós de l’aperitiu i els vins que van acompanyar-nos durant el dinar inaugural eren de L’Olivera - Can Calopa.
Un projecte vitivinícola d’arrel social que explora els marges físics i simbòlics del nostre entorn més proper.
Vam poder gaudir de:
L’Olivera Reserva (Escumós DO Costers del Segre)
Blanc de Marges 2019 (Blanc - DO Costers del Segre)
Tossudes 2020 (Negre - DO Catalunya)
Vinyes de Barcelona 2019 (Negre - DO Catalunya*)
*El Vinyes de Barcelona és l’únic vi que es produeix a la ciutat de Barcelona, concretament a la cara nord de la serra de Collserola.
La Renaissance és un projecte sorgit de l’amor compartit entorn de la gastronomia.
Trenta-tres socis van poder gaudir del dinar inaugural i alguns d’ells feien aquesta cara de satisfacció.
La Renaissance vol posar en valor la conversa i l’intercanvi d’experiències i coneixements.
Perquè a banda del menjar, també ens interessen les persones.
Tenim moltes ganes de tornar-vos a veure, així que prepareu-vos per a la següent trobada!
Anunciarem la data ben aviat a través de la nostra newsletter.
Que el record del primer dinar de La Renaissance quedi fixat a la nostra memòria amb els colors més persistents de l’existència.
Els gerros de flors submergides que decoraven la barra i les taules van ser una creació de la Lucía Martínez (Sra. Angostura).
No tenim Instagram, ni Facebook, ni Twitter. Però ens tenim els uns als altres.
© 2021